Barcelona, 22 Años

Verano 2017


“Jo també sempre he pensat que m’agradaria fer un voluntariat, fer turisme per l’Àfrica, jugar amb els infants, tenir moltes fotografies amb ells i portar molts souvenirs cap a casa”.

Si aquesta és una frase amb la que et reconeixes, Alblamoving no és el teu lloc. Quan realment somies en realitzar un voluntariat amb ulls i cara, tot vivint una experiència de veritat a l’Àfrica, amb tots els riscos i vivències que comporten, adaptant-se a les necessitats de la seva gent, viure al dia a dia amb les seves costums, sabent que el que reps és tant o més important del que dones, si somies en connectar amb la màgia de les persones que viuen allà, t’apassionen els infants i creus que tens mà per a l’educació o la sanitat i que pots i vols ajudar a aquells que més ho necessiten… Llavors, l’únic problema que pots tenir és que no t’hi atreveixis. Perquè l’oportunitat l’acabes de trobar, aquí. Treballar amb els membres d’aquesta associació és realment reconfortant i agradable.

T’ho posen fàcil a l’hora d’organitzar-te i preparar-te de cara al viatge. Considero que és molt agraït treballar amb algú transparent, sabent exactament on van les despeses o tenint resposta a tots els dubtes que tens. Per a mi és vital cooperar amb gent que et dona la llibertat per expressar-te per a treballar a la teva manera o donant els recursos necessaris si així ho prefereixes.

Des del punt de vista personal, jo venia amb un ventall llarg d’experiència en el món de l’educació en el lleure amb infants i joves de totes les edats, però mai sortint de les costums i voltants catalans, de manera que això em va donar molta força per anar cap allà amb recursos per una banda, però també em va servir per a tenir un nou aprenentatge educant i ensenyant d’altres maneres gràcies a l’amor i la confiança que els infants de la ciutat de Bobo Dioulasso em van compartir i que sempre portaré al cor.

Considero que s’ha de tenir en compte que quan es pren una decisió així, s’ha de tenir present que la tasca que es va a realitzar, és una feina de veritat. No vas a fer turisme, ni unes vacances per a relaxar-te. Has de saber que no tot sempre és magnífic i oníric, que vas a viure en un dels països més pobres i on més problemes d’educació i sanitat hi han, perquè negar-ho? Que vas cap allà a treballar i a aportar el teu granet de sorra amb totes les teves forces i ganes.
De vegades aquestes decisions fan por i no tothom està disposat a llençar-se a la piscina, però si t’acabes decidint perquè realment sents que ho has de fer en algun moment de la teva vida, estic segura que no t’en penediràs mai.
En el meu cas, vaig anar amb aquesta visió i vaig tenir sort de que tot el que vaig rebre va ser amor, passió i profunda tristesa de cara a la tornada. També sé del cert que vaig guanyar amistats i vaig fer vincles profunds, que els caps de setmana quan anàvem a visitar llocs dels voltants, els anàvem a viure amb les seves persones i no com a simples turistes.

Tampoc us enganyaré, i us comparteixo que els matins eren més durs i costosos alguns dies o més increïbles i meravellosos d’altres amb els infants de les diferents associacions (Saramaya Lolo, Bindogussu i Aped). Que a les tardes, treballar amb les dones de Saramaya per a mi va ser fascinant i emocionant al veure com feien una evolució lenta però profunda, i frustrant alhora sabent que les hauria de deixar al tornar cap a Catalunya… En el meu cas també, com a fotògrafa i artista audiovisual vaig aprofitar per a poder ampliar la meva experiència retratant a les persones i els paisatges d’una cultura diferent a la meva a través del fotoreportatge, que després, amb molta il·lusió estic també compartint amb l’associació per a a que tingui més material de difusió.

Però tot això és només una experiència més d’una voluntària que ha anat a Burkina Faso i cadascuna és diferent…jo crec que la teva també podria ser molt interessant! Si tens els diners, el temps i les ganes, fes un voluntariat a Burkina Faso amb l’associacó Alblamoving, és el regal més bonic que podries fer a la teva persona.