He tingut la sort de visitar l’Àfrica en més d’una ocasió, i aquesta última no serà la darrera. El que si ha estat, és la primera on he pogut endinsar-me en el món paral·lel que és.

La meva idea inicial era treballar en un projecte editorial i un reportatge, i per això necessitava més de 3 setmanes per conèixer Bobo i les seves gents de prop. La Blanca i l’Alberto van fer-me més fàcil el poder estar allà, on i amb qui, i no deixaré d’agrair-ho.

És aquí on neix la meva experiència amb Alblamoving i els seus projectes. Les primeres setmanes d’adaptació van ser un gran repte per mi, que era la primera vegada que viatjava i vivia sola, però la companyia d’en Baba, l’Aminata, l’Amira, en Kader, la Mariam, La Bernadette, la Martin… va fer-ho tot molt més dolç al final.

Jo he rebut, aquests més de 50 dies a Bobo he rebut molt més del que he donat. He rebut abraçades, coneixement per noves llengües, he rebut una empenta per espavilar-me, he rebut maduresa i constància, amor a tonelades, noves receptes culinàries, maneres de pensar, he rebut fortalesa i fermesa, esperit crític, he rebut orelles que m’han escoltat malgrat el meu francès ranci, música, dansa, i el més important, he rebut tanta calidesa que faran que hi torni.

I puc dir, i me’n sento orgullosa, que he donat totes les ganes possibles cada matí i cada tarda quan apareixia a Saramaya Lolo o l’Associació de Bindougoussou. He donat el millor de mi per fer confiança a les persones que m’acompanyaven i que em fessin confiança a mi, noves maneres de sucar la baguette amb un all i oli fet a morterades enormes, molta zumba i espais on les dones podien alliberar-se ballant al ritme de les meves i les seves músiques.

Resumiria els dos mesos passats a aquesta ciutat vermella i verda, de venedores de pinyes ambulants, de bonjourné madamme, de tubabus, de ballar descalça sobre sorra, de molta música, molt futbol, moltes brakines, reptes, de plors i riures, com un viatge al meu creixement personal i enriquidor en tots els sentits.